Si es pot formar una pel·lícula d’òxid dur - de qualitat a la superfície d’alumini i aliatges d’alumini depèn principalment de la concentració de l’electròlit, la temperatura, la densitat de corrent i la composició de les matèries primeres.
Quins factors afecten la duresa i la taxa de creixement de la pel·lícula d’òxid:
Quan l’electròlit d’àcid sulfúric s’utilitza per anoditzar dur, generalment es troba dins del rang de concentració del 10% al 30%. Quan la concentració és baixa, la duresa de la pel·lícula d’òxid és alta, especialment per a l’alumini pur, però per a aliatges d’alumini amb un contingut de coure més elevat (Cy12). Perquè els aliatges d'alumini amb un contingut de coure més elevat són propensos a produir Cual2Compostos, aquest compost es dissol més ràpidament durant l’oxidació, i és fàcil cremar parts d’alumini. Per tant, generalment no és adequat utilitzar electròlit d’àcid sulfúric baix -. S’ha d’oxidar en alta concentració (h2Així4a 300-400g/l) o tractat per mètode de superposició AC i DC.
La temperatura de l’electròlit té una gran influència en la resistència al desgast de la pel·lícula d’òxid. En general, si la temperatura baixa, augmentarà la resistència al desgast de la pel·lícula d’òxid anòdic d’alumini i aliatges d’alumini, la qual cosa és causada per la disminució de la taxa de dissolució de l’electròlit de la pel·lícula. Per obtenir una pel·lícula d’òxid de duresa superior. També hem de dominar la temperatura dins de ± 2 graus per al tractament anoditzador dur.